Arcadi Oliveres, profesor de Economia Aplicada de l'Autònoma, explica com funciona el món i com ens governen. Vídeo obligat de veure.
ENTREVISTA A IOLANDA PINEDA
Fa 13 anys
dimecres, 13 d’abril del 2011
Els Drets Humans són una utopia?
Escrit per: Aleix Roig i David Parreño Mont
D’acord amb l'article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, referit a la llibertat d’expressió («Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres»), avui, creiem convenient crear aquesta nova secció al bloc perquè sempre és bo tenir un espai on la gent pugui opinar i veure diferents punts de vista de les qüestions proposades.
Així doncs, hem formulat dues preguntes relacionades amb els drets humans, i que amb molt de gust, una sèrie de personalitats ens han repòs. Avui publiquem aquesta:
Aconseguir que tots els governs del món compleixin tots els punts de la Declaració Universal dels Drets Humans, és una utopia?
 |
| De l'artista Morera. |
Sr. Isaac:
«Potser sí, però sempre cal un fi positiu a on anar».
Sr. Toni Cassany:
«Utopia vol dir allò "irrealitzable" o allò que no s'assoleix perquè és ideal (no real). Crec que en un cert sentit és una utopia. Però utòpic no vol dir, per definició, impossible. Podria ser que el Barça guanyés les properes 55 lligues o és una utopia? Doncs totes dues coses: és una utopia, però conceptualment és possible. Això, que conceptualment sigui possible, encara que sigui molt ideal o difícil de realitzar, fa que tingui sentit lluitar per assolir-ho. Que tots els governs es comprometin i facin que sigui veritat en el compliment dels drets humans és quelcom pel qual val la pena lluitar. Tenim obligació de lluitar per aconseguir-ho per molt que sapiguem que no arribarem a l'èxit absolut. La sola lluita ens fa grans i nobles com a persones, independentment de l'èxit».
Sr. Pórtulas:
«Ara com ara és una utopia. El que no és utòpic és treballar i esforçar-se per una bona fi, i fer que tots els governs del món compleixin els punts de la Declaració Universal dels Drets Humans sembla una bona cosa».
Dr. Josep Argemí, director de l'Institut d'Estudis Superiors de Bioètica i catedràtic de la UIC:
«És una utopia però això no vol dir que no ens hàgim d'esforçar tots per a que els compleixin el major nombre de països. Cadascú al seu lloc ha d’empenyar-se en que es facin realitat en el seu entorn. De que nosaltres vetllem per a fer-los realitat en el àmbit de la nostra responsabilitat, en depèn en definitiva el seu acompliment global».
Sr. Casalprim:
«Per desgràcia sí. Mentre quedin països controlats per dictadures, països subdesenvolupats o països sense llibertat serà molt difícil que els Drets Humans siguin complerts àmpliament».
Sr. Eudald Vilas:
«Plantejat globalment i de cop, sí. En canvi, sobretot en el cas dels estats dotats d'una estructura democràtica ferma, i on els valors associats a aquesta cultura són encara presents, els ciutadans poden influir en les decisions dels seus governs i fer que vagin en la direcció que ells estiguin disposats a exigir. En aquests països, la formació, l'educació i la informació haurien de ser claus per tal que la ciutadania exigeixi als polítics una actuació conseqüent amb l'esperit del vot que ells han emès. Per tant és possible incidir-hi. Tenint en compte a més que aquests són els països realment influents (si exceptuem Xina) del panorama internacional, no puc ser més que optimista a llarg termini i a nivell global».
Sr. Eladi Fernández:
«Diria que és una utopia però un ideal vàlid pel qual val la pena dedicar el nostre esforç. Al ser un ideal pot ser en certa mesura més realitzable que allò que ens deshumanitza per ser un fals ideal de l'home, del bé, de la bellesa... ».
Sr. Jean-Paul Muteba:
«Coneixeu una criatura tan imprevisible que l'home? En la seva imprevisibilitat es troba també la seva capacitat de canviar per al seu fi: fer el bé, buscar el bé, ser bo. La pau al món és tan cosa de les accions dels presidents que les d'un alumne a la seva família, a la seva escola, en la relació amb els seus amics, etc. És una qüestió de virtuts. No hi ha lleialtat en el món actual. No fem el que diem, el que ens comprometem —jo inclòs, els presidents també—. No són drets d'un poble —no ho estic negant— que cal complir, sinó drets d'un humà. Tot un govern no pot perseguir una persona com surt a les fantàstiques pel·lícules de Hollywood. És una persona que molesta a una altra, que mata a una altra. Tant me fa que sigui per obeir a un ordre d'una jerarquia totpoderosa.».
Sr. Eladi Fernández:
«Diria que és una utopia però un ideal vàlid pel qual val la pena dedicar el nostre esforç. Al ser un ideal pot ser en certa mesura més realitzable que allò que ens deshumanitza per ser un fals ideal de l'home, del bé, de la bellesa... ».
Sr. Jean-Paul Muteba:
«Coneixeu una criatura tan imprevisible que l'home? En la seva imprevisibilitat es troba també la seva capacitat de canviar per al seu fi: fer el bé, buscar el bé, ser bo. La pau al món és tan cosa de les accions dels presidents que les d'un alumne a la seva família, a la seva escola, en la relació amb els seus amics, etc. És una qüestió de virtuts. No hi ha lleialtat en el món actual. No fem el que diem, el que ens comprometem —jo inclòs, els presidents també—. No són drets d'un poble —no ho estic negant— que cal complir, sinó drets d'un humà. Tot un govern no pot perseguir una persona com surt a les fantàstiques pel·lícules de Hollywood. És una persona que molesta a una altra, que mata a una altra. Tant me fa que sigui per obeir a un ordre d'una jerarquia totpoderosa.».
La següent pregunta parla dels canvis que s'han produït aquesta última dècada i els motius positius i negatius pel futur que ens espera, però això serà demà.
Des dels ulls dels joves d’Israel i Palestina, el futur del país i del conflicte
Escrit per: Aleix Roig i David Parreño Mont
Els nois que apareixen en el documental (vegeu-lo al YouTube) ja tenen unes idees i pensaments molt radicals, com per exemple, un noi palestí que deia que s’havien d’exterminar a tots els jueus, fins el punt que no en quedés cap.
Aquest, és un conflicte que sembla interminable, i durant la setmana del documental hi han hagut accions militars. Una part del conflicte ve de que els nacionalistes israelites van aixecar assentaments als Territoris Palestins. Actualment, l’exèrcit israelià protegeix cada un d'aquests assentaments.
El punt àlgid del documental arriba quan un noi palestí conversa per telèfon amb uns germans israelites i organitzen una trobada a Palestina.
Finalment, es troben; el més trist d’això, és que els separen 15 minuts en cotxe, tallats per controls policíacs.
Darrerament, els nois acaben dialogant mentre berenen i beuen un suc de taronja. Un dels moments més emotius arriba quan els nois palestins i israelites donen les seves opinions dels conflictes, on un noi diu, segons nosaltres, la millor frase del documental «No m'agrada la violència».
Haurem d’esperar, encara, una altra generació perquè la שלום, o السلام, es faci realitat.
Quin és el perquè del conflicte?
El Sr. Eudald Vilas ens ha presentat la historia de la Terra d’Israel des de l’Edat Antiga quan la Vall del Jordà era l’artèria principal. La aparició d’un territori polític palestí es remunta a l’Imperi Romà. Aquesta zona va estar primerament conquerida per l’Imperi Musulmà durant l’hègira i posteriorment pels croats i per l’Imperi Otomà.
La Terra Promesa va rebre l’impacte de l’arribada de molts jueus que fugien de l’holocaust, idea que es va estendre i va provocar que molts jueus d’arreu del món tornessin a Terra Santa, així neix el sionisme.
El 22 de juliol de 1946 es produeix el desencadenant del conflicte, quan un terrorista ataca un edifici del Regne Unit, cosa que fa que aquest país deixi Israel i l’ONU, llavors, decideix partir el territori.
La Lliga Àrab el maig de 1948 intenta envair Israel, però el primer que havia fet Israel era un exèrcit i un servi d’Intel·ligència, el Mossad, i expulsen els àrabs.
Cisjordània i la Franja marítima de Gaza són els dos territoris palestins que actualment encara s’hi produeixen els conflictes més aferrissats. Fins el 1995, Israel controla el Sinaí amb el suport dels EUA.
El Sr. Eudald destaca que no només es tracta d’un conflicte religiós, sinó que també hi ha interessos econòmics i polítics al darrere, com gairebé tot.
Actualment, a la zona de Cisjordània governa l’Autoritat Nacional Palestina amb Abu Mazen, que anteriorment havia sigut terrorista. En canvi el que controla la Franja de Gaza és un terrorista segons els governs occidentals amb l’integrista musulmà Hamàs al capdavant que està finançat principalment per l’Iran i al-Qaida.
Ha acabant etzibant que Israel oficialment no té la bomba atòmica, però sí la té. I ha recordat que encara que no la tingués, Israel està aliat amb els EUA, que sí que la tenen.
Podeu trobar més informació i arxius a la Biblioteca en línia de la Universitat de Colorado. Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.
 |
| Un dels nois jueus del documental. |
Aquest, és un conflicte que sembla interminable, i durant la setmana del documental hi han hagut accions militars. Una part del conflicte ve de que els nacionalistes israelites van aixecar assentaments als Territoris Palestins. Actualment, l’exèrcit israelià protegeix cada un d'aquests assentaments.
El punt àlgid del documental arriba quan un noi palestí conversa per telèfon amb uns germans israelites i organitzen una trobada a Palestina.
Finalment, es troben; el més trist d’això, és que els separen 15 minuts en cotxe, tallats per controls policíacs.
Darrerament, els nois acaben dialogant mentre berenen i beuen un suc de taronja. Un dels moments més emotius arriba quan els nois palestins i israelites donen les seves opinions dels conflictes, on un noi diu, segons nosaltres, la millor frase del documental «No m'agrada la violència».
Haurem d’esperar, encara, una altra generació perquè la שלום, o السلام, es faci realitat.
Quin és el perquè del conflicte?
El Sr. Eudald Vilas ens ha presentat la historia de la Terra d’Israel des de l’Edat Antiga quan la Vall del Jordà era l’artèria principal. La aparició d’un territori polític palestí es remunta a l’Imperi Romà. Aquesta zona va estar primerament conquerida per l’Imperi Musulmà durant l’hègira i posteriorment pels croats i per l’Imperi Otomà.
 |
| El Sr. Eudald Vilas ens ha explicat des la història de la Terra d'Israel des dels seus inicis. |
El 22 de juliol de 1946 es produeix el desencadenant del conflicte, quan un terrorista ataca un edifici del Regne Unit, cosa que fa que aquest país deixi Israel i l’ONU, llavors, decideix partir el territori.
La Lliga Àrab el maig de 1948 intenta envair Israel, però el primer que havia fet Israel era un exèrcit i un servi d’Intel·ligència, el Mossad, i expulsen els àrabs.
Cisjordània i la Franja marítima de Gaza són els dos territoris palestins que actualment encara s’hi produeixen els conflictes més aferrissats. Fins el 1995, Israel controla el Sinaí amb el suport dels EUA.
El Sr. Eudald destaca que no només es tracta d’un conflicte religiós, sinó que també hi ha interessos econòmics i polítics al darrere, com gairebé tot.
 |
| Khaled Mashal, actual cap de Hamàs |
Ha acabant etzibant que Israel oficialment no té la bomba atòmica, però sí la té. I ha recordat que encara que no la tingués, Israel està aliat amb els EUA, que sí que la tenen.
Podeu trobar més informació i arxius a la Biblioteca en línia de la Universitat de Colorado. Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.
Música i Drets Humans: l’exemple de Víctor Jara
Escrit per: David Parreño Mont
Amb una escenografia diferents a la que estem acostumats últimament, el grup La Cote (format pel matrimoni xilè María José "La Cote" i Mauricio Campos) ens han fet treure les lleganyes de bon dematí per deixar-nos estorats amb la biografia de Víctor Jara i ses cançons.
El pare de Víctor Jara era pagès i la seva mare, Amanda, es dedicava a les feines de casa, tot i que també ajuda al seu marit. Es diu que, potser, de ella li ve la passió per la música; passió que es consolida quan entra a formar part als vint anys del grup Cuncumén.
«Les coses canvien sense donar-nos compte», diu el conferenciant.11 de setembre del 1973. Víctor està apunt de començar un concert a la Universitat Tècnica de Santiago de Xile, molts dels seus temes són contra el feixisme. Un grup militar, encapçalat per Augusto Pinochet aixeca un cop militar. Li comuniquen a Víctor la notícia. Mor Salvador Allende, probablement, assassinat. Víctor Jara comença a cantar a la Universitat "El Cigarrito":
Van portar a cinc mil xilens a l'Estadi Chile (ara, l'Estadi Víctor Jara), entre ells el cantautor. Mentre al carrer s'hi vivien violacions, mal-tractacions físiques i mentals sense importar el sexe, procedència, edat o limitacions, només calia ser d'esquerres. A dins del recinte, entre el 12 i 19 de setembre, li trencaven les mans a Víctor Jara per treure-li de la vida la seva major afició.
L'Estadi Chile es va convertir en una "pseudopresó". Definitivament, el 19, el van portar a una sala on hi havia un ex-militar, el Príncipe, jugant a la Ruleta Russa amb el cos de Víctor.
44 bales, són les que va detectar l'autòpsia.
Ha denunciat que encara ara hi ha xilens que veuen malament a Víctor Jara. Però, clar, si a Espanya encara no s'han cicatritzat les ferides de la Guerra Civil, és normal que allà tampoc.
El matrimoni xilè també ha cantat "Te recuerdo Amanda" i "Deja la vida volar" (cançó dedicada a la seva dona) i ha sigut tal, l'èxit, que el públic ha acabat demanant-ne una altra.
Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.
El pare de Víctor Jara era pagès i la seva mare, Amanda, es dedicava a les feines de casa, tot i que també ajuda al seu marit. Es diu que, potser, de ella li ve la passió per la música; passió que es consolida quan entra a formar part als vint anys del grup Cuncumén.
«Les coses canvien sense donar-nos compte», diu el conferenciant.11 de setembre del 1973. Víctor està apunt de començar un concert a la Universitat Tècnica de Santiago de Xile, molts dels seus temes són contra el feixisme. Un grup militar, encapçalat per Augusto Pinochet aixeca un cop militar. Li comuniquen a Víctor la notícia. Mor Salvador Allende, probablement, assassinat. Víctor Jara comença a cantar a la Universitat "El Cigarrito":
Vegeu el vídeo de l'actuació en directe d'"El Cigarrito"
 |
| El Príncipe mentre el rebien amb crits d'"Asesino" |
L'Estadi Chile es va convertir en una "pseudopresó". Definitivament, el 19, el van portar a una sala on hi havia un ex-militar, el Príncipe, jugant a la Ruleta Russa amb el cos de Víctor.
44 bales, són les que va detectar l'autòpsia.
 |
| Fins el 2006 no va tenir un funeral digne. |
El matrimoni xilè també ha cantat "Te recuerdo Amanda" i "Deja la vida volar" (cançó dedicada a la seva dona) i ha sigut tal, l'èxit, que el públic ha acabat demanant-ne una altra.
Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
