Aquest dilluns, 11 d'abril, em realitzat una fitxa on havíem de reflexionar sobre la igualtat en la feina.
Al nostre grup en particular ens ha tocat la imatge d'una dona de la neteja i el que voldríem destacar és que tot i que des dels inicis de la civilització s'han relacionat les feines de casa amb les dones, però un home la pot realitzar igual de correctament. Així que també succeeix el mateix a l'inrevés. On trobarem més freqüentment aquest ofici és a les llars de persones benestants o amb problemes de mobilitat.
També creiem que cal destacar que totes les feines són igual de dignes i que per exemple la feina de dona de la neteja és tant digne com o pot ser la de jutge, metge o tantes altres que socialment estan més ben vistes.
Existeix el dret a avortar? Un embrió-fetus, de què parlem? Un fetus té drets? Aquestes són algunes de les preguntes que hem tractat aquesta tarda amb el professor de la UIC Dr. Josep Argemí.
La xerrada ha començat amb una breu explicació del procés fecundatiu. El Dr. Argemí s'ha mostrat molt participatiu i ha interactuat amb el públic. S'ha estat dret durant gran part de la xerrada, tret característic d'un professor universitari.
Ens ha mostrat ecografies i fotografies de fetus professionals. L'avortament té tota mena d'efectes secundaris tant físics com ara càncer o malformacions però també pot tenir efectes psicològics. El Dr. Argemí es queixa dels mitjans de comunicació perquè diu que en comptes de parlar dels efectes secundaris que produeix l'avortament es parla de la gran facilitat que hi ha en aquest país per avortar.
Per tal d'analitzar l' avortament ha agafat tres punts de vista: la visió bioètica, la liberal i la humanista. Ha analitzat els seus pros i els contres, però sobretot, ha volgut recalcar que sigui quin sigui el teu punt de vista, s'ha de ser coherent amb les teves idees.
Ens ha dit, que la nova llei fa que sigui més fàcil avortar i que això ens pot conduir cap a una societat on el fet de matar no sigui penat; avisa que es podrien obrir altres àmbits on es permeti matar a gent considerada inferior en algun aspecte com ara amb problemes físics o psíquics. Tot això, ha dit, ens portaria a una societat semblant a la de la Alemanya nazi. Ha acabat dient que l'avortament pot obrir una nova escletxa cap a la decadència de la societat actual.
Finalment hi ha hagut un torn de preguntes que han anat dirigides sobretot en els efectes que pot produir la nova llei, com ara l'efecte que pot tenir la possibilitat d' aconseguir una píndola de l'endemà sense recepta i també sobre les noves tècniques mèdiques de fecundació artificial.
Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència. A la barra de navegació hem deixat un enllaç al web del manifest "Derecho a vivir" i, aquí, el vídeo de la campanya:
Com ell explica, els nens soldats són nens que eren segrestats als seus pobles o escoles quan els rebels atacaven. Els raptaven i després els tenien en els seus campaments de la selva treballant per a ells fins que es creia que podia ser entrenat com un soldat. Llavors els entrenaven en camps d’entrenament on els ensenyaven a manipular armes i tècniques de combat. Quan ja estaven entrenats, se’ls obligava a matar als seus pares o a algun membre de la família per trencar el possible nexe que podia haver quedat entre el nen i la seva família.
Chema Caballero (Castuera, Badajoz) és un missioner "javeriano" —de l'orde de Francesc Xavier— que va anar a Sierra Leone el 1992 en plena guerra civil, on va realitzar treballs de promoció de Justícia, Pau i Drets Humans. El 1999 va assumir la direcció del programa de rehabilitació de "Menors Soldats dels Missioners Javerianos a Sierra Leone", i va obrir diferents centres a les zones més subdesenvolupades de Sierra Leone on començà un projecte titulat “Educació com a motor de desenvolupament".
CITACIONS:
A una entrevista al diari ABC, deia això:
«Per formar un nen soldat, se li obliga a matar la seva família».
Resposta d'una entrevista a la revista Fusión el febrer de 2005:
- Quines són les armes que utilitza per ajudar els nens que van al seu programa? - Primerladisciplina,peròdesprés utilitzo lapaciènciaimaicondemnonijutjoals nens.Ésimportantdonar-los suportsempreisaberestara propd'ells enelsmomentsdifícils,generaruna relacióde confiançaquealfinalésel que els ajuda a sortir de tot això.
NOTA DE PREMSA:
«Ens obligaven a menjar-nos les vísceres dels nostres familiars i a beure’ns la seva sang».
Paraules d’un ex-nen soldat a Chema Caballero.
El Sr. Caballero impartint la conferència.
Aquesta és una de les frases que més ens ha sobtat en la conferencia que hem assistit avui, 11 d’abril del 2011, al Caixa Fòrum de Girona.
Primerament, el Sr. Caballero, que ha fet un gran esforç per venir, ha volgut deixar clar que les noies també eren raptades i utilitzades com a objectes sexuals, fins al punt de quedar-se embarassades.
Ell ha viscut aquests fets de primera mà a Sierra Leone el 1991 on, com ell explica, els nois i noies que els grups rebels raptaven desaforadament, tenien diferents oficis o missions. Inicialment, els tractaven de criats, i quan assolien un cert grau de maduresa, eren transportats en camps d’entrenament on els ensenyaven a emprar armes i tècniques de guerra. Llavors se’ls encomanava la primera missió: matar a un familiar o cremar la seva casa. Això servia per poder trencar qualsevol nexe de relació posterior amb la família. "I com podien fer això?", us preguntareu; doncs els rebels feien dos talls al cap dels nens, a l’altura dels ulls i orelles, i els injectaven cocaïna i pólvora que es barrejaven amb la sang; els nois embogien i es transformaven en màquines de matar; no tenien sentiments.
Tot i que Chema Caballero ha fet una brillant tasca a Sierra Leone per a atura aquest tipus de crims, ell mateix denuncia que a llocs com el Sudan, Txad, Congo, Somàlia, Veneçuela, Colòmbia o Mèxic encara hi existeix aquest tipus de violació extrema dels drets humans. Aquest fet ens ha decepcionat molt ja que, en ple segle XXI, les coses continuen igual.
Caballero ha donat la culpa als interessos econòmics i polítics dels governs occidentals: a Àfrica, com ha dit, hi ha interès per les matèries primeres —com el Coltan—. Altrament, també ha carregat en contra els interessos guvernamentals, ja sigui la venda d’armes, etc. i contra els falsos estats que existeixen en aquest moment a l’Àfrica.
El grup Ska-P tenen una cançó que descriu força bé aquest fet, i critica als occidentals acomplexats. El muntatge del vídeo és de l'usuari de YouTube miqtorroc:
A la barra de navegació acabem de posar un enllaç al lloat documental de la CNN "Cry Freetown". Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.
