dimecres, 13 d’abril del 2011

Música i Drets Humans: l’exemple de Víctor Jara

Escrit per: David Parreño Mont
Amb una escenografia diferents a la que estem acostumats últimament, el grup La Cote (format pel matrimoni xilè María José "La Cote" i Mauricio Campos) ens han fet treure les lleganyes de bon dematí per deixar-nos estorats amb la biografia de Víctor Jara i ses cançons.

El pare de Víctor Jara era pagès i la seva mare, Amanda, es dedicava a les feines de casa, tot i que també ajuda al seu marit. Es diu que, potser, de ella li ve la passió per la música; passió que es consolida quan entra a formar part als vint anys del grup Cuncumén.

«Les coses canvien sense donar-nos compte», diu el conferenciant.11 de setembre del 1973. Víctor està apunt de començar un concert a la Universitat Tècnica de Santiago de Xile, molts dels seus temes són contra el feixisme. Un grup militar, encapçalat per Augusto Pinochet aixeca un cop militar. Li comuniquen a Víctor la notícia. Mor Salvador Allende, probablement, assassinat. Víctor Jara comença a cantar a la Universitat "El Cigarrito":
Vegeu el vídeo de l'actuació en directe d'"El Cigarrito"
El Príncipe mentre el rebien amb crits d'"Asesino"
Van portar a cinc mil xilens a l'Estadi Chile (ara, l'Estadi Víctor Jara), entre ells el cantautor. Mentre al carrer s'hi vivien violacions, mal-tractacions físiques i mentals sense importar el sexe, procedència, edat o limitacions, només calia ser d'esquerres. A dins del recinte, entre el 12 i 19 de setembre, li trencaven les mans a Víctor Jara per treure-li de la vida la seva major afició.
L'Estadi Chile es va convertir en una "pseudopresó". Definitivament, el 19, el van portar a una sala on hi havia un ex-militar, el Príncipe, jugant a la Ruleta Russa amb el cos de Víctor.

44 bales, són les que va detectar l'autòpsia.
Fins el 2006 no va tenir un funeral digne.
Ha denunciat que encara ara hi ha xilens que veuen malament a Víctor Jara. Però, clar, si a Espanya encara no s'han cicatritzat les ferides de la Guerra Civil, és normal que allà tampoc.

El matrimoni xilè també ha cantat "Te recuerdo Amanda" i "Deja la vida volar" (cançó dedicada a la seva dona) i ha sigut tal, l'èxit, que el públic ha acabat demanant-ne una altra.

Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

 
  • Visites