Com ell explica, els nens soldats són nens que eren segrestats als seus pobles o escoles quan els rebels atacaven. Els raptaven i després els tenien en els seus campaments de la selva treballant per a ells fins que es creia que podia ser entrenat com un soldat. Llavors els entrenaven en camps d’entrenament on els ensenyaven a manipular armes i tècniques de combat. Quan ja estaven entrenats, se’ls obligava a matar als seus pares o a algun membre de la família per trencar el possible nexe que podia haver quedat entre el nen i la seva família.
Chema Caballero (Castuera, Badajoz) és un missioner "javeriano" —de l'orde de Francesc Xavier— que va anar a Sierra Leone el 1992 en plena guerra civil, on va realitzar treballs de promoció de Justícia, Pau i Drets Humans. El 1999 va assumir la direcció del programa de rehabilitació de "Menors Soldats dels Missioners Javerianos a Sierra Leone", i va obrir diferents centres a les zones més subdesenvolupades de Sierra Leone on començà un projecte titulat “Educació com a motor de desenvolupament".
CITACIONS:
A una entrevista al diari ABC, deia això:
A una entrevista al diari ABC, deia això:
«Per formar un nen soldat, se li obliga a matar la seva família».
Resposta d'una entrevista a la revista Fusión el febrer de 2005:
- Quines són les armes que utilitza per ajudar els nens que van al seu programa?- Primer la disciplina, però després utilitzo la paciència i mai condemno ni jutjo als nens. És important donar-los suport sempre i saber estar a prop d'ells en els moments difícils, generar una relació de confiança que al final és el que els ajuda a sortir de tot això.
NOTA DE PREMSA:
«Ens obligaven a menjar-nos les vísceres dels nostres familiars i a beure’ns la seva sang».
Paraules d’un ex-nen soldat a Chema Caballero.
 |
| El Sr. Caballero impartint la conferència. |
Primerament, el Sr. Caballero, que ha fet un gran esforç per venir, ha volgut deixar clar que les noies també eren raptades i utilitzades com a objectes sexuals, fins al punt de quedar-se embarassades.
Ell ha viscut aquests fets de primera mà a Sierra Leone el 1991 on, com ell explica, els nois i noies que els grups rebels raptaven desaforadament, tenien diferents oficis o missions. Inicialment, els tractaven de criats, i quan assolien un cert grau de maduresa, eren transportats en camps d’entrenament on els ensenyaven a emprar armes i tècniques de guerra. Llavors se’ls encomanava la primera missió: matar a un familiar o cremar la seva casa. Això servia per poder trencar qualsevol nexe de relació posterior amb la família. "I com podien fer això?", us preguntareu; doncs els rebels feien dos talls al cap dels nens, a l’altura dels ulls i orelles, i els injectaven cocaïna i pólvora que es barrejaven amb la sang; els nois embogien i es transformaven en màquines de matar; no tenien sentiments.
Tot i que Chema Caballero ha fet una brillant tasca a Sierra Leone per a atura aquest tipus de crims, ell mateix denuncia que a llocs com el Sudan, Txad, Congo, Somàlia, Veneçuela, Colòmbia o Mèxic encara hi existeix aquest tipus de violació extrema dels drets humans. Aquest fet ens ha decepcionat molt ja que, en ple segle XXI, les coses continuen igual.
Caballero ha donat la culpa als interessos econòmics i polítics dels governs occidentals: a Àfrica, com ha dit, hi ha interès per les matèries primeres —com el Coltan—. Altrament, també ha carregat en contra els interessos guvernamentals, ja sigui la venda d’armes, etc. i contra els falsos estats que existeixen en aquest moment a l’Àfrica.
El grup Ska-P tenen una cançó que descriu força bé aquest fet, i critica als occidentals acomplexats. El muntatge del vídeo és de l'usuari de YouTube miqtorroc:
A la barra de navegació acabem de posar un enllaç al lloat documental de la CNN "Cry Freetown". Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.
També deixem aquí aquests enllaços:
- Mapa dels llocs del món on encara ara s'utilitzen nens a les guerres, d'Amnistia Internacional
- Lloc web oficial de la coalició internacional per parar l'ús de Nens Soldats
- «Congo: el negocio maldito del coltan», article de la revista GEO
- «L'independentisme a l'Àfrica», vídeo de VilaWeb.TV sobre les fronteres africanes
Em fa molta, molta, molta il·lusió veure com us heu agafat això seriosament. Em sembla que m'heu alegrat la setmana.
ResponEliminaÀnims. Us encoratjo a continuar a aquest nivell i que tots els membres de l'equip participin per igual en la feina. És treball d'equip, com heu dit en l'altra entrada i s'ha de notar.
També us vull donar les gràcies per haver trencat el gel i així obrir camí a tots els gups. Enhorabona.