Els Drets Humans són una utopia?

Escrit per: Aleix Roig i David Parreño Mont

D’acord amb l'article 19è de la Declaració Universal dels Drets Humans, referit a la llibertat d’expressió («Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres»), avui, creiem convenient crear aquesta nova secció al bloc perquè sempre és bo tenir un espai on la gent pugui opinar i veure diferents punts de vista de les qüestions proposades.

Així doncs, hem formulat dues preguntes relacionades amb els drets humans, i que amb molt de gust, una sèrie de personalitats ens han repòs. Avui publiquem aquesta:

Aconseguir que tots els governs del món compleixin tots els punts de la Declaració Universal dels Drets Humans, és una utopia?

De l'artista Morera.

Sr. Isaac:

«Potser sí, però sempre cal un fi positiu a on anar».

Sr. Toni Cassany:

«Utopia vol dir allò "irrealitzable" o allò que no s'assoleix perquè és ideal (no real). Crec que en un cert sentit és una utopia. Però utòpic no vol dir, per definició, impossible. Podria ser que el Barça guanyés les properes 55 lligues o és una utopia? Doncs totes dues coses: és una utopia, però conceptualment és possible. Això, que conceptualment sigui possible, encara que sigui molt ideal o difícil de realitzar, fa que tingui sentit lluitar per assolir-ho. Que tots els governs es comprometin i facin que sigui veritat en el compliment dels drets humans és quelcom pel qual val la pena lluitar. Tenim obligació de lluitar per aconseguir-ho per molt que sapiguem que no arribarem a l'èxit absolut. La sola lluita ens fa grans i nobles com a persones, independentment de l'èxit».

Sr. Pórtulas:

«Ara com ara és una utopia. El que no és utòpic és treballar i esforçar-se per una bona fi, i fer que tots els governs del món compleixin els punts de la Declaració Universal dels Drets Humans sembla una bona cosa».

Dr. Josep Argemí, director de l'Institut d'Estudis Superiors de Bioètica i catedràtic de la UIC:

«És una utopia però això no vol dir que no ens hàgim d'esforçar tots per a que els compleixin el major nombre de països. Cadascú al seu lloc ha d’empenyar-se en que es facin realitat en el seu entorn. De que nosaltres vetllem per a fer-los realitat en el àmbit de la nostra responsabilitat, en depèn en definitiva el seu acompliment global».

Sr. Casalprim:

«Per desgràcia sí. Mentre quedin països controlats per dictadures, països subdesenvolupats o països sense llibertat serà molt difícil que els Drets Humans siguin complerts àmpliament».

Sr. Eudald Vilas:

«Plantejat globalment i de cop, sí. En canvi, sobretot en el cas dels estats dotats d'una estructura democràtica ferma, i on els valors associats a aquesta cultura són encara presents, els ciutadans poden influir en les decisions dels seus governs i fer que vagin en la direcció que ells estiguin disposats a exigir. En aquests països, la formació, l'educació i la informació haurien de ser claus per tal que la ciutadania exigeixi als polítics una actuació conseqüent amb l'esperit del vot que ells han emès. Per tant és possible incidir-hi. Tenint en compte a més que aquests són els països realment influents (si exceptuem Xina) del panorama internacional, no puc ser més que optimista a llarg termini i a nivell global».

Sr. Eladi Fernández:
«Diria que és una utopia però un ideal vàlid pel qual val la pena dedicar el nostre esforç. Al ser un ideal pot ser en certa mesura més realitzable que allò que ens deshumanitza per ser un fals ideal de l'home, del bé, de la bellesa... ». 

Sr. Jean-Paul Muteba: 
«Coneixeu una criatura tan imprevisible que l'home? En la seva imprevisibilitat es troba també la seva capacitat de canviar per al seu fi: fer el bé, buscar el bé, ser bo. La pau al món és tan cosa de les accions dels presidents que les d'un alumne a la seva família, a la seva escola, en la relació amb els seus amics, etc. És una qüestió de virtuts. No hi ha lleialtat en el món actual. No fem el que diem, el que ens comprometem —jo inclòs, els presidents també—. No són drets d'un poble —no ho estic negant— que cal complir, sinó drets d'un humà. Tot un govern no pot perseguir una persona com surt a les fantàstiques pel·lícules de Hollywood. És una persona que molesta a una altra, que mata a una altra. Tant me fa que sigui per obeir a un ordre d'una jerarquia totpoderosa.».

La següent pregunta parla dels canvis que s'han produït aquesta última dècada i els motius positius i negatius pel futur que ens espera, però això serà demà.