De conferències i portàtils

D'aquest Crèdit de Síntesi en fem una valoració molt i molt positiva, ens hem motivat i, a més a més, hem après a veure la situació actual del món. Només cal llegir-se les entrades d'aquest bloc i els dels altres grups.

Amb aquest Crèdit, amb una setmana, hem donat un altre argument —i de pes— als defensors de la presència de les Noves Tecnologies a l'aula. Aquest any, gràcies el fet de que sigui el primer que es pogués fer en forma de bloc, ens hem motivat molt més i hem afrontat aquesta setmana amb més entusiasme. Cosa que creiem que ens n'hagués faltat si ho haguéssim hagut d'escriure a un dossier. A més a més, gràcies a Internet, hem pogut abastar molts més àmbits i hem pogut parlar "de tu a tu" (per correu) amb persones enteses dels Drets Humans que ens han ajudat a poder-hi reflexionar encara amb més profunditat.

També volem destacar, i aplaudir, els professors de Bell-lloc per l'esforç que han fet per moure fils i portar-nos diàriament entesos en la matèria, cosa que seria difícil de veure a altres centres d'ensenyament.

Esperem que els següents anys continuï en la mateixa línia i, si fa falta, millorar per a que els que ara tenen uns quants anys menys que nosaltres puguin gaudir-ne encara més. Felicitats i gràcies!

«Uns actors polítics africans van fer pitjors mals als seus pobles que els colonitzadors i conqueridors»

Entrevista per: Aleix Roig

«De Kinshasa a Bell-lloc»
© Bell-lloc del Pla

Al senyor Jean-Paul Muteba, professor congolès, li tenim veritable estima. Fa un parell d'anys va venir a passar una temporada a Girona per veure el sistema educatiu del nostre país i per iniciar un intercanvi de professorat entre el Bell-lloc i Kinshasa, cosa que va propiciar un estret lligam amb alguns professors.

El senyor Muteba ha estats molt amable i ens va avisar al principi que hi hauria coses que no ens les arribaríem a creure. Per començar-vos a fer una idea, ha hagut de respondre aquesta entrevista a la nit ja que a l'escola no tenen connexió a Internet.

- Des de que es va proclamar la independència de la República Democràtica del Congo el 1960, creu que el país ha millorat o ha empitjorat? Per què? 
Cada any, l'ONU publica un informe de classificació dels països (membres) referit a l'"Índex de Desenvolupament Humà". Com cada un pot verificar: el meu país, el Congo (la República Democràtica del Congo), és el davant últim de la llista! És lògic que ningú no estigui orgullosa d'aquesta situació, parlant del seu país. Però, aquests són índexs que demostren que al lloc de desenvolupar-se, el Congo va empitjorant. La veritat és que amb el passar dels anys, la gent, l'opinió pública del meu país ha canviat moltíssim... És impossible que tot vagi malament en un procés humà: sempre amb els homes es pot treure coses bones de les dolentes.

- Durant les dècades que Mobutu va implantar una dictadura, es van violar els drets humans?
Sí que la dictadura de l'antic President Mobutu va ser una cova de violació dels drets humans. No obstant això ell no va ser ni el primer, ni tan sols l'últim, a ridiculitzar els drets fonamentals dels pobles del Congo.

- Què en pensa del que s'anomena Segona Guerra del Congo?
De qualsevol guerra se'n poden escriure volums i volums de llibres sense que es trobin efectes positius: sempre hi ha justificacions. Com tampoc ho permetria una ingenuïtat, un món sense guerra és pura utopia. La trista realitat de la guerra és com una ombra que no deixa al Congo mentre que surt el sol dels recursos naturals. La història del Congo està tan plena de guerra que anomenar a una com a Segona és una mica artificial, com ho són totes les "creacions" dels periodistes. Puc explicar d'una part perquè van anomenar aquesta guerra com a segona i d'una altra part el que penso d'ella. Primerament, hi ha una part del Dret Internacional com a ciència que és el Dret Internacional Humanitari (DIH). Aquesta ciència constitueix els fonaments d'organitzacions internacionals com el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), etc. El DIH designa la guerra per la expressió ben educada de "conflicte armat". Hi ha així dos tipus de conflictes armats: els internacionals (amb intervenció d'altres països en el conflicte en un país donat) i els interns (com una guerra civil —a Espanya, per exemple—). La innombrable quantitat de guerres internes impedeixen comptar-les, mentre que es van poder comptar les internacionals flagrants. El que penso de la guerra en general és el que penso de tota violència: sempre és un fracàs per a qui l'usa. En particular, l'anomenada Segona Guerra del Congo em fa recordar la dels americans a l'Iraq, o —per ser menys seriós en les meves paraules— com la de la pel·lícula "Avatar": matar els "subhomes" per utilitzar millor el que està sota dels seus peus.

- Creu que amb la nova Constitució aprovada el 2005 i les primeres eleccions lliures i multipartidistes després de la independència, el 2006, es va fer una gran passa cap a la pau del Congo?
És clar que les primeres eleccions lliures es van emportar boires d'una nova era de pau. El famós sol va sortir d'hora i se'n va anar la boira.

- L'Àfrica és un continent subdesenvolupat, creu que això és degut a l'època del colonialisme quan els països d'Occident van colonitzar el continent?
Com es pot veure en una mapa de repartiment d'Àfrica entre europeus, França i Anglaterra (Regne Unit o Gran Bretanya) van ser els dos principals, seguits per Portugal (els primers a arribar a l'Àfrica subsahariana), Espanya, Itàlia, Holanda, etc. Els belgues van enganyar els altres europeus per treure Congo del repartiment amb motiu de crear una zona lliure d'accés a tots els Europeus. Congo va ser després durant anys i anys propietat personal del rei belga Leopold II, abans que el crit a l'escàndol de la pròpia opinió pública belga a través del seu parlament canviés la propietat del "trampós" Rei en propietat de l'Estat. Va ser així la peculiar colonització del Congo per Bèlgica que no havia tingut més colònia que l'antic Zaire. Atribuir només a la colonització la manca de desenvolupament dels països africans és en el dia d'avui una actitud mandrosa. És una mica com atribuir només als gitanos l'augment de la delinqüència juvenil a França per justificar les expulsions massives. És cert que la colonització va deixar llargues nafres, ferides profundes, però tot no es pot justificar només per això. Uns actors polítics africans van fer pitjors mals als seus pobles que els colonitzadors i conqueridors.

- En aquests moments, a Costa d'Ivori s'està vivint una espècie de guerra civil; que és el que en pensa vostè respecte tot això?
Sempre la guerra ha estat un fracàs. El cas de Costa d'ivori és un exemple eloqüent de la instrumentalització del tribalisme, un gran ús de les maquiavèliques idees de "divideix i venceràs". Quan vaig estar a Bell-lloc, em van demanar un dia de donar una xerrada sobre els pobles d'Àfrica. Vaig parlar de tribalisme com el tendó d'Aquil·les dels artificials països africans, fruits del repartiment europeu. Aquest repartiment no va fer cap cas als antics pobles establerts en un territori. Per tenir una idea aproximativa, hi ha catalans a l'Estat francès com a més a sota. El tribalisme consistiria en una persecució dels catalans de França per parts dels altres pobles francesos o el contrari. Això va passar sempre amb els dictadors africans: les seves tribus van perseguir les minoritàries o de vegades a les tribus majoritàries per arrelar el seu poder. La bretxa entre el nord i el sud de Costa d'Ivori és conseqüència d'aquesta set desenfrenada de poder exclusiu i per tant "tribalista".

- Quines creu que són les possibles solucions a totes aquestes continues guerres que es viuen a l'Àfrica?
Les causes profundes no són persones sinó ignorància i misèria —paraula que prefereixo, en comptes de pobresa, en aquest cas— de les persones. Permeteu que us fa descobrir un cantador jamaicà, el més conegut i respectat intèrpret de la música reggae, Bob Marley. La cançó "Redemption Song" (Cançó o Cant de Redempció) va ser un dels seus èxits mundials. M'agrada moltíssim la lletra d'aquesta cançó. Estic d'acord quan diu en anglès "None but ourselves can free our minds" (Ningú, excepte nosaltres mateixos podem alliberar les nostres ments). Aquestes paraules semblen incongruents en un món mundialitzat, però ningú millor que els africans mateixos pot alliberar les seves ments. "Vols és poder". És per això que crec en l'educació: formar la gent és, al meu punt de vista, l'única manera no-violenta de salvar Àfrica. No és tan fàcil perquè "un estómac afamat no té orelles". Cal fer fora la misèria de l'Àfrica mentre es tira la ignorància. 

- Què és el que nosaltres podem fer per a ajudar que aquests conflictes s'acabin?
Un cop les causes profundes conegudes, cal aplicar el remei: ajudar africans a sortir de la foscor de la ignorància. Investir en la formació de la gent, de les generacions d'africans que podran curar les ferides de la seva història, treballant i no queixant-se. Ajudar de qualsevol manera a una escola com el que estem fent pot ser una manera de ser solidari als problemes d'Àfrica, dels africans, d'homes i en definitiva als problemes de la humanitat. No resoldre els problemes dels altres és deixar-los arribar a la seva porta com el terrorisme als Estats Units, els immigrants de Lampedusa, de Ceuta i Melilla, etc.

El segle XXI, una continuació del pensament i actuacions del XX?

Escrit per: Aleix Roig i David Parreño

Tal i com us vam prometre ahir, avui els nostres enquestats de prestigi donaran la seva opinió sobre la primera dècada dels segle XXI i com veuen el futur, tot responent aquest pregunta:

Ja portem una dècada del segle XXI, i sembla que continuen havent-hi els mateixos problemes que al segle XX. Al contrari del que es pensava a principis del segle, el s. XXI és una continuació del s. XX?

Sr. Casalprim:

De l'artista Morera.

«Crec que no, els problemes són diferents. Actualment l'economia té molt més pes que fa cent anys i els interessos econòmics de les grans potències determinen l'estat del món. Els conflictes actuals es decideixen segons interessos econòmics específics».

Dr. Argemí:

«Jo diria que el món ha evolucionat molt ràpidament en els darrers deu anys. En sentit positiu, les xarxes socials permeten una democratització del poder a traves d'una informació més a l'abast de tots els nivells socials; però, per altra banda, la crisi de valors que està en la base de la crisi econòmica està fent incrementar les desigualtats socials. Finalment, la biotecnologia esta donant a la humanitat una capacitat tant gran d'incidir en les persones, que si no es desenvolupa paral·lelament una sòlida bioètica que freni els procediments contraris a la seva dignitat, la degradació social pot ser important. Caldrà que les noves generacions reaccionin indignats amb tanta corrupció i utilitarisme i comencin un nou període de regeneració, que no crec que tardi en arribar».

Sr. Isaac:

«Continua, però ha de canviar mentalment, hem de pensar en el decreixement; no es pot ferir el món tant ràpid. Hem d’aprendre i recuperar, respirar amb calma i créixer espiritualment.

El món s’ha fet petit i la gent inquieta, hem de cercar la pau i estimar "lo" proper i llunyà, perquè a la fi tot és semblant a la seva visió profunda».

Sr. Toni Cassany:

«És evident que sí. Em sembla que aquesta pregunta té molta relació amb l'anterior. La societat és el conjunt de persones que la formen. En aquest sentit, la del segle XX, del XXI, del XL o del IV abans de Crist és la mateixa, perquè la mateixa és la naturalesa humana i la "pasta" de la qual estem tots fets.

Ara bé, això no treu que no hàgim de creure que les coses poden canviar i poc a poc van canviant. A mi em sembla que l'home també aprèn coses dels seus errors i que es produeixen canvis cíclics que ens fan evolucionar i progressar, d'alguna manera.

Resumint: en allò essencial la vida humana no canvia. En les condicions de vida, en l'organització de la convivència, en l'avenç tecnològic, etc. tenim unes condicions de vida que són diferents. Però això des d'una òptica occidental, no és pas tan clar a milers de països subdesenvolupats.

Em sembla que ens cal també fer un plantejament ben personal: vols que el món canviï? Canvia tu ara mateix. Fes molt bé aquest Crèdit de Síntesi, ajuda al teu voltant i el món serà millor que la setmana passada, quan encara no t'havies fet aquest propòsit».

Sr. Eudald Vilas:

«Clarament no. Justament perquè a finals de la primera dècada hi ha hagut una crisi multidireccional (és crisi financera en origen, però també ha estat una crisi de sobreproducció pròpia del sistema capitalista i superada pels motors econòmics, i cal afegir-hi una crisi energètica que a grans trets encara hem d'afrontar) que ha trastocat estructures del sistema, i aquest no tornarà a ser el mateix. A més, els nous actors a nivell econòmic i polític mundials (Xina mateix, Índia, Brasil, i el nacionalisme rus) encara han de posar en marxa els seus propis sistemes d'actuació, que no sé quines seran, però que seran diferents, i incidiran en el comportament global del primer quart del segle XXI i lògicament seran causa dels esdeveniments (que no sé quins seran) que s'hauran de produir».

Sr. Eladi Fernández:

«L'avui no és molt diferent de l'ahir, però pot ser-ho, si aprenem del passat. Per tant el futur és una oportunitat. Sempre hi haurà els mateixos problemes, doncs són els problemes de la condició humana, són problemes humans. Però els homes també poden canviar i millorar. Potser, en males èpoques, és on s'ha mostrat la grandesa d'alguns personatges que han estat a l'alçada de l'home, com Thomas More, Luther King, ... esperem que no sempre siguin tan difícils de trobar». 

Sr. Jean-Paul Muteba:
«Compte amb la roda de Nietzsche! Si es mata a Déu, ja no hi ha límits: tot s'iguala. Els segles són comparables però mai semblants. Negar una fi a les coses és de lluny molt més perillós que admetre-ho. Tot té un fi, en el sentit de finalitat i de terminació. Quan una cosa s'acaba, arriba a la seva fi, al per què va ser creat, inventat, realitzat, escrit. La realitat —al Planeta Terra, com a mínim— demostra que no existeix sobre el sol una cosa, una persona, un sistema que no s'acaba: tot té un fi».

Material sobre Martin Luther King

Aquesta tarda tots els set grups de la classe ha presentat a algun dels personatges que, al llarg del segle XX, van defensar activament i per vies pacífiques el compliment dels drets humans arreu del món. Nosaltres hem presentat a Martin Luther King, Jr. Per això pengem el material —presentació i guió— per a que estigui a l'abast de tothom:

Martin Luther King

Guió

Sophie Scholl

Escrit per: Guillem Pastells

Hans Scholl, Sophie Scholl i Christoph Probst; tots ells executats.
© AKG Images

Sophie Scholl pertany a un grup resistent pacífic antinazi i és acusada per escampar uns pamflets a una universitat. Ella criticava a Hitler i l'estratègia que seguia Alemanya i el 22 de febrer de 1943 va ser executada.

Sophie va defensar en tot moment la seva ideologia; fins i tot davant de la Gestapo o del jutge, sense por de ser executada.

"Sophie Scholl - Els últims dies" (títol original en alemany, Sophie Scholl - Die letzte Tage) és una pel·lícula alemanya de l'any 2005, del director Marc Rothermund i l'escriptor Fred Breinersdorfer. La pel·lícula és sobre els últims dies de Sophie Scholl, membre de 21 anys del grup de resistència no violenta antinazi La Rosa Blanca, part del moviment de resistència alemanya. Ella va ser trobada culpable per alta traïció per la "Cort del Poble" i executada el mateix dia, 22 de febrer de 1943.