El segle XXI, una continuació del pensament i actuacions del XX?

Escrit per: Aleix Roig i David Parreño

Tal i com us vam prometre ahir, avui els nostres enquestats de prestigi donaran la seva opinió sobre la primera dècada dels segle XXI i com veuen el futur, tot responent aquest pregunta:

Ja portem una dècada del segle XXI, i sembla que continuen havent-hi els mateixos problemes que al segle XX. Al contrari del que es pensava a principis del segle, el s. XXI és una continuació del s. XX?

Sr. Casalprim:

De l'artista Morera.

«Crec que no, els problemes són diferents. Actualment l'economia té molt més pes que fa cent anys i els interessos econòmics de les grans potències determinen l'estat del món. Els conflictes actuals es decideixen segons interessos econòmics específics».

Dr. Argemí:

«Jo diria que el món ha evolucionat molt ràpidament en els darrers deu anys. En sentit positiu, les xarxes socials permeten una democratització del poder a traves d'una informació més a l'abast de tots els nivells socials; però, per altra banda, la crisi de valors que està en la base de la crisi econòmica està fent incrementar les desigualtats socials. Finalment, la biotecnologia esta donant a la humanitat una capacitat tant gran d'incidir en les persones, que si no es desenvolupa paral·lelament una sòlida bioètica que freni els procediments contraris a la seva dignitat, la degradació social pot ser important. Caldrà que les noves generacions reaccionin indignats amb tanta corrupció i utilitarisme i comencin un nou període de regeneració, que no crec que tardi en arribar».

Sr. Isaac:

«Continua, però ha de canviar mentalment, hem de pensar en el decreixement; no es pot ferir el món tant ràpid. Hem d’aprendre i recuperar, respirar amb calma i créixer espiritualment.

El món s’ha fet petit i la gent inquieta, hem de cercar la pau i estimar "lo" proper i llunyà, perquè a la fi tot és semblant a la seva visió profunda».

Sr. Toni Cassany:

«És evident que sí. Em sembla que aquesta pregunta té molta relació amb l'anterior. La societat és el conjunt de persones que la formen. En aquest sentit, la del segle XX, del XXI, del XL o del IV abans de Crist és la mateixa, perquè la mateixa és la naturalesa humana i la "pasta" de la qual estem tots fets.

Ara bé, això no treu que no hàgim de creure que les coses poden canviar i poc a poc van canviant. A mi em sembla que l'home també aprèn coses dels seus errors i que es produeixen canvis cíclics que ens fan evolucionar i progressar, d'alguna manera.

Resumint: en allò essencial la vida humana no canvia. En les condicions de vida, en l'organització de la convivència, en l'avenç tecnològic, etc. tenim unes condicions de vida que són diferents. Però això des d'una òptica occidental, no és pas tan clar a milers de països subdesenvolupats.

Em sembla que ens cal també fer un plantejament ben personal: vols que el món canviï? Canvia tu ara mateix. Fes molt bé aquest Crèdit de Síntesi, ajuda al teu voltant i el món serà millor que la setmana passada, quan encara no t'havies fet aquest propòsit».

Sr. Eudald Vilas:

«Clarament no. Justament perquè a finals de la primera dècada hi ha hagut una crisi multidireccional (és crisi financera en origen, però també ha estat una crisi de sobreproducció pròpia del sistema capitalista i superada pels motors econòmics, i cal afegir-hi una crisi energètica que a grans trets encara hem d'afrontar) que ha trastocat estructures del sistema, i aquest no tornarà a ser el mateix. A més, els nous actors a nivell econòmic i polític mundials (Xina mateix, Índia, Brasil, i el nacionalisme rus) encara han de posar en marxa els seus propis sistemes d'actuació, que no sé quines seran, però que seran diferents, i incidiran en el comportament global del primer quart del segle XXI i lògicament seran causa dels esdeveniments (que no sé quins seran) que s'hauran de produir».

Sr. Eladi Fernández:

«L'avui no és molt diferent de l'ahir, però pot ser-ho, si aprenem del passat. Per tant el futur és una oportunitat. Sempre hi haurà els mateixos problemes, doncs són els problemes de la condició humana, són problemes humans. Però els homes també poden canviar i millorar. Potser, en males èpoques, és on s'ha mostrat la grandesa d'alguns personatges que han estat a l'alçada de l'home, com Thomas More, Luther King, ... esperem que no sempre siguin tan difícils de trobar». 

Sr. Jean-Paul Muteba:
«Compte amb la roda de Nietzsche! Si es mata a Déu, ja no hi ha límits: tot s'iguala. Els segles són comparables però mai semblants. Negar una fi a les coses és de lluny molt més perillós que admetre-ho. Tot té un fi, en el sentit de finalitat i de terminació. Quan una cosa s'acaba, arriba a la seva fi, al per què va ser creat, inventat, realitzat, escrit. La realitat —al Planeta Terra, com a mínim— demostra que no existeix sobre el sol una cosa, una persona, un sistema que no s'acaba: tot té un fi».