L'exili de 71.000 catalans camí de la vida

Escrit per: Guillem Pastells

El doctor Gaig és professor universitari i arxiver de la localitat de Santa Cristina d'Aro (Girona). És estudiós de Josep Irla.

Josep Irla i Bosch va néixer a Sant Feliu de Guíxols (1876-1958). De jove estudià a l'Escola d'Arts i Oficis, no seguí cap estudi superior i va ser partint del seu esforç, treball i voluntat que s'anà fent una autoeducació profundament assimilada. A poc a poc Josep Irla s'anà obrint camí en el món dels negocis i de la política, i obrí una petita fàbrica de taps de suro que el convertí en un industrial important de la comarca. Entorn de Josep Irla, pare i fill, s'anà estructurant el Centre Republicà Federal Català, seguidor molt fidel de l'ideari de Francesc Pi i Margall.

El doctor Gaig ens ha narrat el flux migratori que produí la Guerra Civil

Va ser president de la Generalitat en època d’exili. Va haver d’exiliar-se a França.

Josep Irla
© Generalitat de Catalunya

Pere Pujol es va exiliar quan tenia 30 anys. Abans havia treballat com a camioner. El dia 8 de febrer de 1838 estava trepitjant la frontera entre Catalunya i França a causa de la Guerra Civil. Però no estava sol. Josep Irla també es va veure en la mateixa situació però mai no es van arribar a conèixer.

Irla passava per un poblet, juntament amb 250.000 persones més que, com ell, viatjaven a França per trobar refugi. En canvi, Pere Pujol va passar per una altra zona fronterera. Aquesta situació en què es van trobar, com tanta altra gent, és un de les conseqüències de la Guerra Civil. L’exili té a veure amb la política entorn els drets humans, amb una causa-efecte: opressió-fugida-repressió de la llibertat d’expressió.

Els exiliats corrien el risc que els portessin a un camp de concentració o que els afusellessin. El refugi que se suposava que trobarien a França era força allunyat de la realitat en coincidir amb una altra situació bèl·lica de, fins i tot, majors dimensions.

Cal recordar que milers de persones que es van exiliar per culpa de la guerra a Espanya, i que cercaven refugi al país veí, no van trobar sinó més hostilitat i van passar de ser refugiats republicans a presos en camps de concentració nazis a França i fins i tot, si calia, acabaven en camps d’extermini. Van viure i van veure l’horror a primera línia. Hi havia 71.000 catalans exiliats catalans que representaven el 2,5% de la població. Estaven entre els 3 i els 75 anys gairebé tots eren homes, aproximadament un 40% del total. No eren republicans; eren els que havien protagonitzat la revolució. Entre ells es barrejaven soldats i civils. Els punts per on més freqüentment travessaven la frontera eren:

• La costa de l’Alt Empordà passant per Portbou
• Des de l’Alt Empordà travessant els colls dels Pirineus de l’est.
• El Pertús com a pas de la Jonquera
• A l'Empordà zona oest
• Des de la Garrotxa direcció Ripollès
• Ripollès central - coll d’Ares
• la Cerdanya

Els que van tenir més mala sort van acabar a camps de concentració nazis, camps de càstig com, per exemple, Pere Pujol.

Pau Casals
© Patronat Municipal de Turisme d'El Vendrell

Dones i criatures van ser separats i van ser distribuïts arreu de França. Evidentment, tothom volia fugir d’allà.

Des de el 1932 fins avui dia les institucions catalanes sempre han tingut un president elegit de forma democràtica. Els exiliats llavors esdevenen immigrants.

Josep Irla mor a l’exili. Pere Pujol resisteix, torna i decideix ser regidor del seu ajuntament.

Per altra banda, el músic Pau Casals, fou l’il·lustre tercer exiliat.

Tota aquesta situació l’any 1939, entre els que s’exiliaven bé perquè eren demòcrates, bé perquè eren revolucionaris, va finalitzar juntament amb la fi de l’horror que suposa qualsevol guerra.

Si us ha encuriosit el personatge, us recomanem vivament que us llegiu el llibre "Josep Irla, la tenacitat d'un compromís" de Josep Maymí; o l'itinerari cultural en línia "Exili d'un anarquista", que explica el camí d'un militant de la CNT fins que arriba a Àustria. Al nostre perfil de Flickr podeu trobar un àlbum amb un recull de les fotografies d'aquesta conferència.