«Miguel, NË TERREN (sobre el terreny)», la història d'un periodista incansable

Escrit per: Guillem Pastells

© Fundació Miguel Gil Moreno

L’any 1993 Gil va anar a Bòsnia. Allà, s’hi va estar durant un parell d'anys. Va trobar un paisatge desolador. A més a més, com deia un veí que el va conèixer, els jardins i els parcs eren plens de morts. 

Miguel Ángel s’arriscava a exposar-se davant del perill perquè li agradava mostrar els problemes del món. Com a mostra, un exemple fou que, en un sol dia, va pujar diverses vegades a la muntanya Igmon situada a prop de la ciutat de Sarajevo.

L’any 1995 Miguel Á. Gil va arribar a formar part d’Associated Press com a càmera. En un principi, s’hi dedicava per afició, ja que n’estava aprenent. La corresponsal d’Associated Press li feia elogis per la seva bona feina. L’empresa afirmava que Gil tenia molta facilitat per conèixer a fons un conflicte.

Posteriorment va viatjar a l’Àfrica, concretament a Rwanda, a Sierra Leone —coincidint amb la rebel·lió produïda  a la capital— i al Zaire, l’any 1997.

Un personatge decisiu a Sierra Leone va ser Chema Caballero. Entre altres projectes, va aconseguir crear unes escoles per tal que els nens de la guerra poguéssin deixar-la i rebre educació com qualsevol altre infant. Per altra banda, va aconseguir que els nois aprenguessin a treballar en equip mitjançant la tasca motivadora de formar un equip de futbol.

El 1998, Gil torna als Balcans per cobrir el conflicte de Kosovo. En el reportatge, hem pogut veure les imatges pertanyents al moment de la fugida en tren dels civils kosovars. Mentre fugien, Gil captava aquest moment amb la seva camèra. Segons alguns productors i periodistes, aquestes són les millors imatges del periodista.

Durant la seva estada als Balcans, Miguel Á. Gil aconsegueix ser un dels tres periodistes que van cobrir el conflicte de Txetxènia, en un moment en què aquest país està en plena actualitat.

Per desgràcia, el nostre protagonista mor el 24 de maig de l’any 2000 en un revolt, víctima d’una emboscada a Sierra Leone.

Cal esmentar que, per recordar la seva gran aportació com a professional de la comunicació i com a persona compromesa amb els drets humans, es va crear la Fundació Gil Moreno.

En definitiva, Gil fou un testimoni que va arriscar la seva vida en tot moment, mentre captava imatges corprenedores i terribles en una situació tan angoixant com és la de qualsevol conflicte bèl·lic. Gràcies al seva labor, tenim al nostre abast un testimoni dels conflictes esmentats. Però ens queda, com no, la memòria per damunt de tot, d’una persona abnegada i entregada totalment a la seva feina al servei dels altres, al servei de la veritat.

Trobareu més informació a http://www.fundacionmiguelgilmoreno.com/